Integració...o Segregació. Aules d'acollida o aules per a immigrants?

La integració de les poblacions immigrants a les societats on s’han establert centra el debat polític actual a la majoria de països Europeus. En alguns països la immigració és un fenomen força recent, mentre que en d’altres, existeix una llarga experiència en l’elaboració i posada en marxa de polítiques en aquest camp. Per a tots ells, les poblacions immigrants constitueixen una realitat social que cal tenir en compte.L'educació és, sense cap mena de dubte, un dels principals reptes que cal atendre com a país. L'educació és essencial per al desenvolupament humà en el marc de la societat del coneixement i d'ella en depenen la qualitat de vida, la cohesió social i la competitivitat de la nostra economia.

La decisió feta pública el mes de Gener d’enguany, pel Departament d’Educació d’iniciar una prova pilot a Vic i Reus amb l’objectiu de millorar la integració de l’alumnat nouvingut que arriba un cop començat el curs escolar està aixecant una gran polseguera, tant en els àmbits locals con nacionals.

Aquesta experiència pilot consisteix en habilitar uns espais provisionals externs a les escoles on els alumnes nouvinguts rebran una formació lingüística, així com coneixements de la realitat social catalana.

Des de molts sectors la mesura ha estat fortament criticada i, defensant que la integració s’ha de dur a terme dins les aules.
D’altres col·lectius, van més enllà, com SOS Racisme, que ha qualificant la mesura de discriminatòria.

També professors i investigadors universitaris s’han mostrat en contra de la decisió de Maragall, qualificant-la, de moralment inacceptable, socialment imprudent i tècnicament errònia, defensant que les llengües i les pautes de relació amb el nou entorn s’aprenen interactuant amb el medi i entre iguals.

Tanmateix, asseguren que el que pot esser una segregació temporal, es pot convertir en una segregació de llarga durada.
Demanen que s’inverteixi més en aules d’acollida, recursos i personal per atendre les diferents demandes que van sorgint durant el curs escolar, però en cap cas, destinar als nouvinguts a aules pilots .

D’altra banda, hi ha sectors que veuen amb bons ulls la prova pilot, ja que pot suplir la manca d’aules d’acollida en diferents centres.

Reus i Vic seran les ciutats que s’acolliran a la prova pilot, ciutats que reben l’afluència d’immigració amb un alt percentatge, però, ni molt menys, les pioneres en xifres.

Reus i Vic, deixen clar, que cal que aquest projecte es tiri endavant amb totes les garanties d’èxit i sobretot acordant i definint com seran els nous centres.
Aquesta proposta pot ser una bona opció per evitar conflictes de plaça escolar i millor capacitat d’absorció d’alumnes nouvinguts.

Les intencions són a vegades, el que més importa, i si les aules per a immigrants fossin capaces de garantir unes nocions bàsiques de la llengua catalana i de diferents continguts segons l’edat de l’alumne per tal de fer una correcta introducció al que podríem anomenar l’aula definitiva, aleshores, potser no hem de mirar-ho de manera tan negativa.

Hem provat les aules d’acollida, una eina que , amb les seves limitacions, ha respost a les expectatives previstes i ha permès , per una banda, l’atenció de l’alumnat nouvingut i , per l’altra, que a les aules es rebaixi el sentiment d’angoixa de rebre contínuament alumnat nou, però essent realistes, ha faltat inversió i recursos i ha funcionat, per alguns alumnes però no tots han pogut estar atesos. Tanmateix, cal equilibrar l’ immigració en centres públics i concertats i que tota la comunitat educativa participi de la realitat social.

Ara es vol provar amb les aules per immigrants, desconeixem el projecte i les proves pilot són , tal i com diu el nom, per veure com podrien sortir les coses. No podem jutjar-les ja que segons com es plantegin , poden ser un molt bon recurs.

Una mirada a Europa. El cas de Suècia:

El sistema educatiu suec, deixa clar que és prioritari dominar la llengua d’instrucció en què s’imparteixen les classes per tal d’accedir plenament a tots els beneficis derivats del dret a l’educació.

A Suècia, el que a casa nostra es planteja amb la LEC, ja fa temps que ho posen en pràctica i sembla ser,que amb un èxit important. Els alumnes nouvinguts s’integren directament en classes amb alumnes de la mateixa edat i de diferents orígens.

Aquest tipus d’integració es combina sovint amb un model independent de transició que dura com a molt un any i que permet als immigrants nouvinguts adquirir habilitats (especialment el domini de la llengua) que necessiten per poder desenvolupar-se en l’educació formal. Segons l’Agència Nacional d’Educació Sueca, Children and youths whose first language is not Swedish are entitled to first lan­guage instruction in compulsory- and upper secondary school.

Cal també citar que els alumnes immigrants o refugiats, reben classes de la seva llengua materna de manera gratuïta, un punt a favor del sistema educatiu suec, el qual procura que no es trenqui de manera radical amb la llengua d’origen i que tanmateix es valorin les diferents llengües i per extenssió,les cultures. (In addition to first language instruction, if necessary, students may also receive help in their native tongue for other subjects. Participation in first language classes is not compulsory, but municipalities are required to provide it for all students who speak a language)

Una opinió personal:

Quan encara no fa quatre anys del sistema d’aules d’acollida per acollir els alumnes d’origen immigrat; ja s’ha buscat una altra “solució”. Les aules per immigrants. Segregadores o no, de ben segur que la segregació no és la solució a la realitat de la nostra societat. L’escola inclusiva catalana no deixa lloc a la segregació que apunta a la línia de flotació de la cohesió.

Les aules d’acollida són diana dels atacs de la dreta catalana i la dreta espanyolista del PP. Van córrer a aplaudir una mesura segregadora com aquesta i a disparar, dialècticament, contra les aules d’acollida. Un front comú molt aclaridor en el tema...

Hauríem de treballar perquè es dotin de majors recursos a les aules d’acollida i en els centres en general, sense caure en la temptació de passar la patata calenta a uns ajuntaments sobrecarregats en demandes i sovint infradotats de finançament. La cohesió social és innegociable a casa nostra, i l’educació hi juga un paper central.

No obstant, la meva trajectòria d’estudiant, em va portar a Suècia, on hi vaig poder veure justament aquest sistema educatiu i val a dir, que allí , no funcionava malament. Probablement, mai em vaig parar a pensar en les conseqüències personals que una mesura com aquesta pot comportar per un alumne nouvingut, no obstant, si que vaig poder observar com estaven d’integrats a les escoles definitives, un cop superat el període de temps en una aula per a alumnes immigrants.

Potser el problema és que a casa nostra no es fan massa bé les coses i quan tot just estem començant una cosa, en aquest cas, les aules d’acollida, ja n’inplementen una altra, les aules per a immigrants, enlloc de ser pacients per veure resultats i fer una inversió econòmica, però de debò, per tal de que les coses funcionin.

No podem dir que les aules d’acollida no funcionin, no podem saber-ho si es troben plenes a vessar, moltes sense recursos suficients i amb una important manca de professorat. Tal i com diu la cita castellana, cal posar “toda la piel en el asador” i amb les aules d’acollida no s’ha fet.
Proposar aules d’acollida, quan hi ha una inversió econòmica lamentable, és com no fer res.

Proposar unes aules especials per a immigrants, pot no ser una mala idea, depenent de com s’enfoquin les coses. Però pot arribar a ser una molt mala solució, fins hi tot, devastadora per a la nostra societat i sobretot pels nouvinguts.
Però...el més important de tot, seguirà el Sr. Maragall fent inversions mínimes, per no dir precàries? Seria el súmmum de tot plegat.