Gemma Iglesias

Me descubro sin tí, mirándote Es un acto insconciente, una comunión de anhelo y calma... Y las palabras brotan sutiles, y simplemente hablámos y callámos... He soñado contigo, he soñado con el crepitar del fuego, la cama deshecha, la mar brava, y la noche despierta. He soñado contigo y no precisaba otro sentido que soñar. He soñado contigo y he sanado mi deseo con la mirada que viste tu piel... Añoro el sentimiento de añorarte porqué ahora podría derrotarlo.

Toco tu boca, con un dedo toco el borde de tu boca, voy dibujándola como si saliera de mi mano, como si por primera vez tu boca se entreabriera, y me basta cerrar los ojos para deshacerlo todo y recomenzar, hago nacer cada vez la boca que deseo, la boca que mi mano elige y te dibuja en la cara, una boca elegida entre todas, con soberana libertad elegida por mí para dibujarla con mi mano en tu cara, y que por un azar que no busco comprender coincide exactamente con tu boca que sonríe por debajo de la que mi mano te dibuja. Me miras, de cerca me miras, cada vez más de cerca y entonces jugamos al cíclope, nos miramos cada vez más de cerca y nuestros ojos se agrandan, se acercan entre sí, se superponen y los cíclopes se miran, respirando confundidos, las bocas se encuentran y luchan tibiamente, mordiéndose con los labios, apoyando apenas la lengua en los dientes, jugando en sus recintos donde un aire pesado va y viene con un perfume viejo y un silencio. Entonces mis manos buscan hundirse e

Diuen que "lo prometido es deuda" així que us explico breument la meva estada a Toronto, CANADÀ. Una de les ciutats més grans i boniques en les que he estat. Aquest estiu també volia marxar "a lo grande" i no tenia massa ganes de quedar-me per Europa, amb la qual cosa, em vaig decidir a creuar de nou l'Atlàntic. El vol feia escala a París i de París a Toronto, 8 hores de vol per arribar a una de les ciutats més multiculturals del Canadà i de Nord Amèrica. Toronto. Per sort, el vol no se'm va fer gens llarg, gràcies a les meves pastilles miracoloses que em deixen dormideta com un bebè durant tot el trajecte. (sort en tinc d'elles) El primer que em va impressionar de Toronto va ser l'Aeroport Internacional de Pearson, enorme, per cert, i molt modern. A l'arribada dos professors de l'staff ens estaven esperant, l'Adam i el John. Camí de la residència on m'allotjaria durant 3 setmanes, ja em vaig adonar que els seus cotxes eren tancs, mé

L'expedició de mestres de Vila-Roja a Portugal...ha estat tot un èxit que cal repetir ben aviat. L'arribada a Oporto va ser dijous al vespre; vam començar per "escaquejar-nos" de pagar el bitllet de metro que ens portaria de l'aeroport al centre de la ciutat. Ja se sap que treballant a segons on...aprenem, moltes coses, fins hi tot, el que no hem de fer...Tan se val! La qüestió és que el nostre primer viatget va sortir econòmic (per compenssar l'estafada de la Francesinha...el plat típic que veieu a la foto, per cert...gens bona) Oporto em va agradar molt. Una ciutat molt acollidora i bonica. Quan vam començar a trepitjar els seus carrers, racons i raconets la ciutat t'impregna lentament, com és el ritme de la ciutat, tranquil. I els vermuts a la vora del riu Duero...no va tenir preu. Tranquilitat, Sol... talment com si el temps s'hagués parat.... Lisboa,no em va arribar al cor...llàstima... La primera sensació, va ser la d'una ciutat vella, bruta,