PORTUGAL

L'expedició de mestres de Vila-Roja a Portugal...ha estat tot un èxit que cal repetir ben aviat.

L'arribada a Oporto va ser dijous al vespre; vam començar per "escaquejar-nos" de pagar el bitllet de metro que ens portaria de l'aeroport al centre de la ciutat. Ja se sap que treballant a segons on...aprenem, moltes coses, fins hi tot, el que no hem de fer...Tan se val! La qüestió és que el nostre primer viatget va sortir econòmic (per compenssar l'estafada de la Francesinha...el plat típic que veieu a la foto, per cert...gens bona)

Oporto em va agradar molt. Una ciutat molt acollidora i bonica. Quan vam començar a trepitjar els seus carrers, racons i raconets la ciutat t'impregna lentament, com és el ritme de la ciutat, tranquil.

I els vermuts a la vora del riu Duero...no va tenir preu. Tranquilitat, Sol... talment com si el temps s'hagués parat....

Lisboa,no em va arribar al cor...llàstima... La primera sensació, va ser la d'una ciutat vella, bruta, gris...no obstant, haig de reconèixer, que poc a poc...li vaig anar obrint el cor i allò que en un primer moment em va semblar vell i fosc, es va tornar antic, clàssic i fins hi tot, embriagador. Sempre havia sentit a dir que Lisboa, té una llum especial i no ho entenia fins que vaig poder observar una posta de Sol...Lisboa queda iluminada per un to grogenc i ataronjat quan el dia dóna pas a la nit.

Lisboa està situat sobre set turons, per tant, hi ha molts miradors des d'on poder contemplar la ciutat. Cal no perdre's la vista que ofereix des de les altures. Nosaltres, la vam disfrutar des del Castell de San Jorge, des d'on es divisa el popular Pont de San Francisco i el Crist...per un momen, no saps si estàs a San Francisco, al Brasil o a Portugal.

L'encant dels seus carrers amb pujades i baixades, pujades i baixades i el seu tranvia, amunt i avall, amunt i avall...em transportà a un passat que de fet, mai he viscut en pròpia pell.

I sobretot...del millor de tot, la seva bona cuina, el Sol i les terrassetes i aquella sensació d'estar en ple mes de Juny. Ah! I oblidava...el seu bon vi... UNA COPETA MÉS!

Una escapadeta, de només 4 dies, però suficient per desconectar. A un país veí..el qual sempre he considerat un gran desconegut. Ens ho hem passat molt bé, hem rigut molt i hem après moltes coses noves...fins hi tot, a jugar com nens petits...o no ho fem cada dia això?

M'ha faltat escoltar Fados en directe...per qui no sàpiga què són els Fados... és música típicament portuguesa on s'hi expresen els mals moments de la vida a través del cant. En resum, música...trista..molt trista.

Una cantant que particularment m'encanta, Dulce Pontes, la qual no deixava de sonar en moltes tavernes portugueses. Aquí us deixo un fado d'ella..."os amantes". Sobretot..que no es deprimeixi ningú, sisplau! ;)

http://www.youtube.com/watch?v=rhNPu32v7-o