Gemma Iglesias

Education at a Glance és l’informe anual sobre la despesa tant pública com privada en educació, la formació permanent i les condicions del professorat i dels alumnes que es fa als països membre de l’OCDE. L’informe del 2007 es centra molt en l’educació terciària i presenta força dades comparatives entre diferents països de l’OCDE, no obstant, altres temes hi són tractats. Per exemple, veiem un augment de persones que acaben l’educació secundària i també un augment dels que accedeixen a estudis superiors i universitaris. Alhora, el sexe femení segueix tinguent més presència a les aules. Cal fer esment de com les classes socials més baixes i immigrants, segueixen essent les més perjudicades a l’hora de continuar estudiant malgrat existeixi un interés per a fer-ho i dins d’aquests dos, encara més perjudicats, els immigrants. Pel que fa el tema de la integració dels immigrants Education at a Glance diu que dels països amb més immigració, els estudiants de segona generació ja mostren un ren

En la primera lectura es parla sobre la despesa pública en educació i de com s’ha reduït la inversió en educació a Espanya i molt més a Catalunya no obstant a Catalunya cal que tinguem en compte la premissa de la inversió que s’ha fet cap el sector privat, tant en escoles concertades com en privades. Calero, proposa els anomenats contractes-programa amb els quals els centres educatius rebrien incentius econòmics si objectius com la millora per la igualtat de tot l’alumnat es portessin a terme. Tal i com Becker o Schultz indicaven cal una aposta forta en el capital humà, sempre i quant es consideri l’educació com una de les coses primordials pels membres de la seva societat. Cal no oblidar que Espanya i Catalunya segueixen sense invertir de manera suficient en educació si ens comparem amb països models en educació. No obstant, no únicament errem amb aquesta fluixa inversió en educació, alhora altres camps socials, com la sanitat reben poca inversió. De fet, tal i com defensen autors com

“¿Basta sólo con educación?”Levin, H. i Kelley, C. i “Eficiencia y equidad en la formación profesional y en las políticas de formación para la ocupación” Carnoy, M. Durant els anys 80 l’educació va estar en el punt de mira als Estats Units, per tal de resuscitar-ne l’economia, de fet, en aquells moments, es creia que que uns millors resultats acadèmics, salvarien l’economia. Però uns anys més tard, es pensa de manera un xic diferent...Si bé, l’educació és una carta de presentacio important, no és l’única ni l’exclusiva. En la primera lectura s’hi parla de la relació existent entre salari i educació. S’hi veu una clara defensa de com el nivell educatiu afectarà en major o menor grau l’accés a una o altra ocupació laboral, no obstant, cal dir també que Levin i Kelley argumenten que no hi ha una relació directa i que altres factors han de ser tinguts en compte. L’educació és només un factor, malgrat és molt important. Parlen d’una no relació directa entre educació i salari i millora de c

Recordo fa uns dies que a classe vam estar parlant del tema de les Universitats públiques i el prestigi que aquestes tenien, unes comparades amb altres. Recordo l'exemple de la UPF i la UdG... i en quins són els fets que fan que un nom i altre ens facin pensar en més o menys prestigi. (a mi, si més no, em passa). Vaig contactar amb la meva tia, que és professora de la UPF per tal de que em donés el seu punt vista, considero que és interessant escoltar la opinió d'algú que ho veu des de dins. Aquí us faig un copia-enganxa del seu mail. Ens veiem! La UPF és igual de pública que la UdG, la UB o la UAB, entre moltes altres. Crec que el (suposat) prestigi ve de: a) la manera que van publicitar la UPF quan es va fundar. b) el fet que el professorat fundador de la UPF va ser triat, en base a mèrits, i per tant en poc temps la UPF tenia molts catedràtics importants c) les classes no tenen tanta gent com algunes altres universitats (depèn del'estudi, per això) d) els estudis só

http://es.youtube.com/watch?v=_fTS1ToseiE i es que als Estats Units, també ho tenen un xic fomut...

Tant el fragment d’Adam Smith com el de Mark Blaug, tracten la relació existent entre mercat laboral i nivell d’estudis i sobre la relació entre nivell d’estudis assolit i la possibilitat d’accedir a una feina amb millors condicions. Per tant, es pot assegurar que a més nivell d’estudis, més oportunitats de trobar una feina millor; millor en el sentit econòmic, en el sentit de promoció, en el sentit de condicions… Adam Smith parla de les diferències econòmiques en diferents llocs de treball, depenent de premises com si és un treball agradable o desagradable; la dificultat o la senzillesa de la feina ; si és una feina neta o bruta; la honradesa de la feina, si és una feina temporal o permanent; la responsabilitat que la tasca implica… i en aquests casos no ho relaciona únicament i exclusiva amb el nivell d’estudis. La inversió en educació que fa una persona és comparada amb el cost de creació d’una màquina. I es que l’educació gratificarà a la persona amb ingressos més elevats que aquel

DE FÀBRICA D’ATURATS…A FÀBRICA DE DEPRIMITS… ÉS POSSIBLE? Segons les teories del capital humà, l’educació és considerada una inversió que realitzen les persones amb la finalitat d’incrementar la seva eficiència i els seus ingressos, serà doncs a partir dels 60 quan aquest concepte guanyarà força a Espanya, quan es produeix una proliferació universitària que abarca tot l’Estat, degut, principalment, a condicions polítiques i socials. En referència a aquest segon aspecte, el social, hem de tenir en compte l’increment del gènere femení a la universitat i d’alumnes de diverses procedències socials, que arrenca en els anys 70, i que s’intensificarà durant els 80 i 90. No obstant, i amb la crisi del petroli del 73 molts estudiants es trobaran amb el seu títol a les mans però també a l’atur, en especial les dones i els joves i serà quan la teoria del Capital Humà començarà a rebre fortes crítiques. (Augmentaven els títols superiors però també l’atur). També cal remarcar la poca inversió que e

No sé si recordareu que a TV3 fa ja cosa d'un parell d'anys , van fer la setmana dedicada als mestres. Recordo un documental que portava per títol "pensant en els altres" o "learning to care" que tracta sobre els mètodes innovadors que un professor ja ponès, Toshiro Kanamori, utilitza en una aula de primària per educar als seus alumnes. La seva pedagogia es basa en educar els sentiments. Utilitza una pedagogia molt activa, segons la meva opinió, on no només les matèries curriculars prenen importància, sinó que hi ha cabuda per ensenyar als nens i nenes a ser feliços, a compartir, a estimar, a respectar-se, a reflexionar, a compendre's... Ensenya als alumnes a afrontar-se a la vida des d'un punt de vista optimista i educa per crear lligams entre ells. No crec que es tracti únicament d'un mètode idealista, sinó que hi ha estratègies reals i innovadores i que ens poden servir algun dia. No obstant, val a dir, que no tinc ni idea de si s'han fet

La lectura tracta bàsicament del funcionament i organització de l’anomenada, per Castells, “Societat Xarxa". També s’hi anomenen les causes que han impulsat aquesta societat xarxa i les conseqüències de la mateixa. Segons Castells, la societat xarxa permet unes noves formes de relació social i en conseqüència unes noves formes de treball. La xarxa és entesa com un conjunt de nodes inteconnectats amb uns fluxos que la mantenen. Si els fluxos fallessin, la xarxa pot també fallar. Les xarxes representen la nova morfologia social. Pel que fa a les empreses, es supera la tradicional distinció entre petites i grans empreses, el treball es cada cop més individualitzat i els empleats són cada vegada més polivalents i no obstant, tot això no implica la desaparició del capitalisme, tot i que cal dir que és un capitalisme diferent al que coneixiem fins ara que podria ésser anomenat capitalisme de xarxes, que inverteix i estalvia en l’estructura financera. Les empreses s’organitzen, cada vega

En els temps que vivim, època de la Societat de la Informació, el paper dels docents juga un paper molt important. Ens trobem davant una societat molt canviant amb reptes cada vegada diferents i més grans, els futurs ciutadans, és a dir, els alumnes d'avui, han d'estar educats amb la finalitat d'estar preparats per aquests canvis constants. Els mestres, professors...docents en general, han de preparar-se per la tasca d'acord amb el ritme de la societat i amb les exigències socials i de l'entorn en el que tots vivim.