Levin, H. i Kelley, C. - Carnoy, M.

“¿Basta sólo con educación?”Levin, H. i Kelley, C.

i
“Eficiencia y equidad en la formación profesional y en las políticas de formación para la ocupación” Carnoy, M.

Durant els anys 80 l’educació va estar en el punt de mira als Estats Units, per tal de resuscitar-ne l’economia, de fet, en aquells moments, es creia que que uns millors resultats acadèmics, salvarien l’economia. Però uns anys més tard, es pensa de manera un xic diferent...Si bé, l’educació és una carta de presentacio important, no és l’única ni l’exclusiva.

En la primera lectura s’hi parla de la relació existent entre salari i educació. S’hi veu una clara defensa de com el nivell educatiu afectarà en major o menor grau l’accés a una o altra ocupació laboral, no obstant, cal dir també que Levin i Kelley argumenten que no hi ha una relació directa i que altres factors han de ser tinguts en compte.

L’educació és només un factor, malgrat és molt important. Parlen d’una no relació directa entre educació i salari i millora de condicions.
Altres factors com ara l’actitud, altres coneixements, capacitats bàsiques diverses, capacitat de treball en equip, participació i involucració, sentiment de pertinença, són també factors que intervenen en els alts salaris i que l’empresa tindrà en compte a l’hora de procedir a la contractació.

L’educació no només condiciona l’àmbit econòmic, d’altres com el polític i el social també són condicionats.

A la lectura apareix el cas de l’empresa NUMMI, la qual dins una atmosfera de respecte i confiança mútua aconsegueix la involucració dels diferents equips de treball dels quals està formada l’empresa. L’empresa requereix una gran capacitat de treball en equip i alhora una gran atenció en el treball, d’alguna manera, el treballador sent que forma part de l’empresa i pertant hi ha una involucració més profunda, alhora les seves decisions són tingudes en compte en la cadena de producció, en conseqüència, el treballador és més productiu i eficaç. A més a més cal dir que Nummi, presenta una jerarquia més tímida, ofereix una relativament bona estabilitat laboral, formació subvencionada...tot això ha afavorit ambdues “bandes”, l’empresa, la qual ha augmentat la seva producció i els treballadors, els quals gaudeixen d’unes bones condicions laborals.

Pel que fa la segona lectura, Carnoy, fa públic el com la Formació Professional (FP) i la Formació Ocupacional (FO) continua essent considerada com una formació de segones si és comparada amb la formació universitària i denuncia també la poca inversió pública que hi ha. En conseqüència de la poca inversió pública, és el sector privat qui n’ha de fer front ja que la formació continua tenint una importància rellevant per tal d’augmentar la productivitat i la competitivitat.

Probablement caldria que la formació anés encaminada a cobrir les necessitats de mercat laboral, no obstant, el mercat laboral es mou tan ràpid que fa difícil el plànnig dels cursos que un cop han estat programats han de ser modificats per adaptar-se a les necessitats laborals.Caldria doncs, “rentar-li la cara” a la FP i la FO que durant molt temps ha estat la tria per excel.lència dels qui no podran accedir a la universitat.

Per resumir breument els dos articles podríem dir que l’educació estaria situada dins un marc format per altres condicions també importants a l’hora d’accedir al món laboral. No obstant, l’educació és important a mèrit personal i social i no únicament professional. Una societat “educada” sempre serà més crítica amb tot allò social, polític i econòmic.
Personalment, considero l’educació com un dret imprescindible, més enllà del que ens aportarà en termes econòmics i laborals en un futur, sinó en allò que com a éssers humans ens proporcionarà i proporciona a mèrit individual i personal.