Gemma Iglesias

“¿Basta sólo con educación?”Levin, H. i Kelley, C. i “Eficiencia y equidad en la formación profesional y en las políticas de formación para la ocupación” Carnoy, M. Durant els anys 80 l’educació va estar en el punt de mira als Estats Units, per tal de resuscitar-ne l’economia, de fet, en aquells moments, es creia que que uns millors resultats acadèmics, salvarien l’economia. Però uns anys més tard, es pensa de manera un xic diferent...Si bé, l’educació és una carta de presentacio important, no és l’única ni l’exclusiva. En la primera lectura s’hi parla de la relació existent entre salari i educació. S’hi veu una clara defensa de com el nivell educatiu afectarà en major o menor grau l’accés a una o altra ocupació laboral, no obstant, cal dir també que Levin i Kelley argumenten que no hi ha una relació directa i que altres factors han de ser tinguts en compte. L’educació és només un factor, malgrat és molt important. Parlen d’una no relació directa entre educació i salari i millora de c

Recordo fa uns dies que a classe vam estar parlant del tema de les Universitats públiques i el prestigi que aquestes tenien, unes comparades amb altres. Recordo l'exemple de la UPF i la UdG... i en quins són els fets que fan que un nom i altre ens facin pensar en més o menys prestigi. (a mi, si més no, em passa). Vaig contactar amb la meva tia, que és professora de la UPF per tal de que em donés el seu punt vista, considero que és interessant escoltar la opinió d'algú que ho veu des de dins. Aquí us faig un copia-enganxa del seu mail. Ens veiem! La UPF és igual de pública que la UdG, la UB o la UAB, entre moltes altres. Crec que el (suposat) prestigi ve de: a) la manera que van publicitar la UPF quan es va fundar. b) el fet que el professorat fundador de la UPF va ser triat, en base a mèrits, i per tant en poc temps la UPF tenia molts catedràtics importants c) les classes no tenen tanta gent com algunes altres universitats (depèn del'estudi, per això) d) els estudis só

http://es.youtube.com/watch?v=_fTS1ToseiE i es que als Estats Units, també ho tenen un xic fomut...

Tant el fragment d’Adam Smith com el de Mark Blaug, tracten la relació existent entre mercat laboral i nivell d’estudis i sobre la relació entre nivell d’estudis assolit i la possibilitat d’accedir a una feina amb millors condicions. Per tant, es pot assegurar que a més nivell d’estudis, més oportunitats de trobar una feina millor; millor en el sentit econòmic, en el sentit de promoció, en el sentit de condicions… Adam Smith parla de les diferències econòmiques en diferents llocs de treball, depenent de premises com si és un treball agradable o desagradable; la dificultat o la senzillesa de la feina ; si és una feina neta o bruta; la honradesa de la feina, si és una feina temporal o permanent; la responsabilitat que la tasca implica… i en aquests casos no ho relaciona únicament i exclusiva amb el nivell d’estudis. La inversió en educació que fa una persona és comparada amb el cost de creació d’una màquina. I es que l’educació gratificarà a la persona amb ingressos més elevats que aquel