La riqueza de las naciones / ¿Dónde estamos actualmente en economia de la educación?
Tant el fragment d’Adam Smith com el de Mark Blaug, tracten la relació existent entre mercat laboral i nivell d’estudis i sobre la relació entre nivell d’estudis assolit i la possibilitat d’accedir a una feina amb millors condicions. Per tant, es pot assegurar que a més nivell d’estudis, més oportunitats de trobar una feina millor; millor en el sentit econòmic, en el sentit de promoció, en el sentit de condicions…
Adam Smith parla de les diferències econòmiques en diferents llocs de treball, depenent de premises com si és un treball agradable o desagradable; la dificultat o la senzillesa de la feina ; si és una feina neta o bruta; la honradesa de la feina, si és una feina temporal o permanent; la responsabilitat que la tasca implica… i en aquests casos no ho relaciona únicament i exclusiva amb el nivell d’estudis.
La inversió en educació que fa una persona és comparada amb el cost de creació d’una màquina. I es que l’educació gratificarà a la persona amb ingressos més elevats que aquells que no hagin invertit en educació.
Considero que Adam Smith és un economista amb un pensament molt avançat per la seva època i la seva filosofia és encara vigent en els nostres dies.
Mark Blaug ens diu que les empreses no sempre tenen l’educació ni els títols universitaris encapçalant la seva escala de valors (malgrat sigui un punt a tenir en compte), donen també molta importància a què pot aportar un candidat a l’empresa, si serà productiu, si tindrà bones capacitats d’aprenentatge, ja que més enllà de l’educació rebuda, es necessita de persones obertes, aptes per apendre la filosofia de l’empresa i adaptar-se a ella. És a dir, l’educació ens obre un ventall de possibilitats laborals, no obstant, l’aprenentatge ha de continuar (lifelong learning).De fet, amb aquesta afirmació ens podem remuntar a la relació quasi perfecta que hi ha actualment entre sistema educatiu i sistema capitalista i és que l’escola educa amb finalitats d’introduir a futurs ciutadans en el món laboral i empresarial, malgrat dir això em pesi molt com a mestra, és la realitat.
Actualment podem dir que hem anat a millor en termes d’educació i que cada vegada tenim més persones titolades, tot i que no forçosament amb títols univertaris, i que aquest fet (malgrat pugui resultar força contradictori) no sempre garanteix unes condicions laborals satisfactòries.
Relació de la lectura dels dos fragments amb la Pedagogia de l’Oprimit, de Paulo Freire: Freire dóna gran importància a l’educació com a via d’alliberament i és que l’educació fa lliures a les persones, els fa crítics i amb capacitat de decisió. De fet, tots els que compartim el blog sabem fins quin punt és influenciable una persona sense educació, fins quin punt pot ser enganyada…és per aquest motiu que Freire defensa aferrissadament una educació per a tots, per evitar enganys i desenganys. Una educació que arribi a totes les esferes socials per tal de que les diferències deixin de reproduir-se, no obstant, com a opinió personal, afegiré que en un país com el nostre, les diferències es segueixen reproduint i lamentablement a molts ja els interessa que així sigui. I acabaré citant a Durkheim, sociòleg francès, amb un paràgraf que diu així:
"La sociedad no puede vivir a menos que exista entre sus miembros una suficiente homogeneidad: la educación perpetúa y refuerza esa homogeneidad fijando por adelantado en el alma del niño las similitudes esenciales que reclama la vida colectiva. Pero por otro lado, sin cierta diversidad, toda cooperación se volvería imposible, la educación asegura la persistencia de esa diversidad necesaria diversificándose ella misma y especializándose."
Adam Smith parla de les diferències econòmiques en diferents llocs de treball, depenent de premises com si és un treball agradable o desagradable; la dificultat o la senzillesa de la feina ; si és una feina neta o bruta; la honradesa de la feina, si és una feina temporal o permanent; la responsabilitat que la tasca implica… i en aquests casos no ho relaciona únicament i exclusiva amb el nivell d’estudis.
La inversió en educació que fa una persona és comparada amb el cost de creació d’una màquina. I es que l’educació gratificarà a la persona amb ingressos més elevats que aquells que no hagin invertit en educació.
Considero que Adam Smith és un economista amb un pensament molt avançat per la seva època i la seva filosofia és encara vigent en els nostres dies.
Mark Blaug ens diu que les empreses no sempre tenen l’educació ni els títols universitaris encapçalant la seva escala de valors (malgrat sigui un punt a tenir en compte), donen també molta importància a què pot aportar un candidat a l’empresa, si serà productiu, si tindrà bones capacitats d’aprenentatge, ja que més enllà de l’educació rebuda, es necessita de persones obertes, aptes per apendre la filosofia de l’empresa i adaptar-se a ella. És a dir, l’educació ens obre un ventall de possibilitats laborals, no obstant, l’aprenentatge ha de continuar (lifelong learning).De fet, amb aquesta afirmació ens podem remuntar a la relació quasi perfecta que hi ha actualment entre sistema educatiu i sistema capitalista i és que l’escola educa amb finalitats d’introduir a futurs ciutadans en el món laboral i empresarial, malgrat dir això em pesi molt com a mestra, és la realitat.
Actualment podem dir que hem anat a millor en termes d’educació i que cada vegada tenim més persones titolades, tot i que no forçosament amb títols univertaris, i que aquest fet (malgrat pugui resultar força contradictori) no sempre garanteix unes condicions laborals satisfactòries.
Relació de la lectura dels dos fragments amb la Pedagogia de l’Oprimit, de Paulo Freire: Freire dóna gran importància a l’educació com a via d’alliberament i és que l’educació fa lliures a les persones, els fa crítics i amb capacitat de decisió. De fet, tots els que compartim el blog sabem fins quin punt és influenciable una persona sense educació, fins quin punt pot ser enganyada…és per aquest motiu que Freire defensa aferrissadament una educació per a tots, per evitar enganys i desenganys. Una educació que arribi a totes les esferes socials per tal de que les diferències deixin de reproduir-se, no obstant, com a opinió personal, afegiré que en un país com el nostre, les diferències es segueixen reproduint i lamentablement a molts ja els interessa que així sigui. I acabaré citant a Durkheim, sociòleg francès, amb un paràgraf que diu així:
"La sociedad no puede vivir a menos que exista entre sus miembros una suficiente homogeneidad: la educación perpetúa y refuerza esa homogeneidad fijando por adelantado en el alma del niño las similitudes esenciales que reclama la vida colectiva. Pero por otro lado, sin cierta diversidad, toda cooperación se volvería imposible, la educación asegura la persistencia de esa diversidad necesaria diversificándose ella misma y especializándose."
Comentaris
Molt bon comentari i relació. En la propera classe observarem la divisió del treball i com l'educació hi ha tingut un paper important. Durkheim, com Adam Smith, han fet aportacions interessant a aquest tema.