Gemma Iglesias

DE FÀBRICA D’ATURATS…A FÀBRICA DE DEPRIMITS… ÉS POSSIBLE? Segons les teories del capital humà, l’educació és considerada una inversió que realitzen les persones amb la finalitat d’incrementar la seva eficiència i els seus ingressos, serà doncs a partir dels 60 quan aquest concepte guanyarà força a Espanya, quan es produeix una proliferació universitària que abarca tot l’Estat, degut, principalment, a condicions polítiques i socials. En referència a aquest segon aspecte, el social, hem de tenir en compte l’increment del gènere femení a la universitat i d’alumnes de diverses procedències socials, que arrenca en els anys 70, i que s’intensificarà durant els 80 i 90. No obstant, i amb la crisi del petroli del 73 molts estudiants es trobaran amb el seu títol a les mans però també a l’atur, en especial les dones i els joves i serà quan la teoria del Capital Humà començarà a rebre fortes crítiques. (Augmentaven els títols superiors però també l’atur). També cal remarcar la poca inversió que e

No sé si recordareu que a TV3 fa ja cosa d'un parell d'anys , van fer la setmana dedicada als mestres. Recordo un documental que portava per títol "pensant en els altres" o "learning to care" que tracta sobre els mètodes innovadors que un professor ja ponès, Toshiro Kanamori, utilitza en una aula de primària per educar als seus alumnes. La seva pedagogia es basa en educar els sentiments. Utilitza una pedagogia molt activa, segons la meva opinió, on no només les matèries curriculars prenen importància, sinó que hi ha cabuda per ensenyar als nens i nenes a ser feliços, a compartir, a estimar, a respectar-se, a reflexionar, a compendre's... Ensenya als alumnes a afrontar-se a la vida des d'un punt de vista optimista i educa per crear lligams entre ells. No crec que es tracti únicament d'un mètode idealista, sinó que hi ha estratègies reals i innovadores i que ens poden servir algun dia. No obstant, val a dir, que no tinc ni idea de si s'han fet

La lectura tracta bàsicament del funcionament i organització de l’anomenada, per Castells, “Societat Xarxa". També s’hi anomenen les causes que han impulsat aquesta societat xarxa i les conseqüències de la mateixa. Segons Castells, la societat xarxa permet unes noves formes de relació social i en conseqüència unes noves formes de treball. La xarxa és entesa com un conjunt de nodes inteconnectats amb uns fluxos que la mantenen. Si els fluxos fallessin, la xarxa pot també fallar. Les xarxes representen la nova morfologia social. Pel que fa a les empreses, es supera la tradicional distinció entre petites i grans empreses, el treball es cada cop més individualitzat i els empleats són cada vegada més polivalents i no obstant, tot això no implica la desaparició del capitalisme, tot i que cal dir que és un capitalisme diferent al que coneixiem fins ara que podria ésser anomenat capitalisme de xarxes, que inverteix i estalvia en l’estructura financera. Les empreses s’organitzen, cada vega

En els temps que vivim, època de la Societat de la Informació, el paper dels docents juga un paper molt important. Ens trobem davant una societat molt canviant amb reptes cada vegada diferents i més grans, els futurs ciutadans, és a dir, els alumnes d'avui, han d'estar educats amb la finalitat d'estar preparats per aquests canvis constants. Els mestres, professors...docents en general, han de preparar-se per la tasca d'acord amb el ritme de la societat i amb les exigències socials i de l'entorn en el que tots vivim.