COMENTARI LECTURA: Castells,M. 2003. L'Era de la informació: economia, societat i cultura
La lectura tracta bàsicament del funcionament i organització de l’anomenada, per Castells, “Societat Xarxa". També s’hi anomenen les causes que han impulsat aquesta societat xarxa i les conseqüències de la mateixa.
Segons Castells, la societat xarxa permet unes noves formes de relació social i en conseqüència unes noves formes de treball. La xarxa és entesa com un conjunt de nodes inteconnectats amb uns fluxos que la mantenen. Si els fluxos fallessin, la xarxa pot també fallar.
Les xarxes representen la nova morfologia social. Pel que fa a les empreses, es supera la tradicional distinció entre petites i grans empreses, el treball es cada cop més individualitzat i els empleats són cada vegada més polivalents i no obstant, tot això no implica la desaparició del capitalisme, tot i que cal dir que és un capitalisme diferent al que coneixiem fins ara que podria ésser anomenat capitalisme de xarxes, que inverteix i estalvia en l’estructura financera.
Les empreses s’organitzen, cada vegada més en xarxes, tant intenament com externa. Cada vegada més hi ha una descentralització interna de les empreses, descentralització afavorida pel desenvolupament d’internet.
I pel que fa a les relacions socials? La figura del treballador no despareix i malgrat l’aparició de les tecnologies de la informació no hi ha hagut un atur massiu, ni es preveu que hi sigui. El treball va perdent identitat col.lectiva i s’individualitza cada vegada més, tal i com he citat anteriorment mentre que el capital es coordina de manera global. No desapareixen les persones però si desapareix l’estructura.
La societat xarxa és considerada per alguns un desordre més que un ordre. Com bé diu Castells en el seu text, estem entrant en una nova era, l’era de la informació i potser ens haurem d’acostumar a aquest desordre i fer que ens agradi, ja que sembla que això no té ganes de parar.
Val a dir, que la seva última frase “…finalment, sols en el nostre món humà, haurem de mirar-nos al mirall de la realitat històrica. I potser no ens agradi el que hi veurem.” dóna molt que reflexionar. Ens agrada la societat cap a la que estem anant? Som ésser capaços de prescindir de les relacions socials? Ens considerem modernistes o post-modernistes. Hi ha un gran grup de població que no sap on situar-se, però que malgrat això intenta adaptar-se a aquesta societat de la informació on la presència d’Internet pren cada dia més importància, hi ha grups de població que ja no volen “apendre” més coses i per acabar hi ha els nens i joves que han nascut en plena societat de la informació que als 6 anys dominen més la xarxa, que els mateixos que en prediquen el seu ús, els quals són sovint els mateixos que no volen apendre més coses, que he citat unes linees més amunt.
No obstant, no hem de ser radicals i pensar que Internet acabarà amb les relacions socials i personals, si més no, no pas encara! Si em permets la ironia. Probablement aquestes relacions canviïn, com canvien la resta de coses que ens envolten. Cal adaptar-se al canvi o estem condemnats a convertir-nos en éssers obsolets en una societat insaciablement canviant. Considero que de moment les relacions interpesonals són un aspecte imprescindible en els éssers humans i si més no en el meu cas…més m’estimo que el “tequila” al que m’han convidat a través del Facebook, el pugui fer amb la persona en qüestió i indubtablement trobar-li algun gust, que a través de la xarxa el tequila, no me’l puc beure!
Segons Castells, la societat xarxa permet unes noves formes de relació social i en conseqüència unes noves formes de treball. La xarxa és entesa com un conjunt de nodes inteconnectats amb uns fluxos que la mantenen. Si els fluxos fallessin, la xarxa pot també fallar.
Les xarxes representen la nova morfologia social. Pel que fa a les empreses, es supera la tradicional distinció entre petites i grans empreses, el treball es cada cop més individualitzat i els empleats són cada vegada més polivalents i no obstant, tot això no implica la desaparició del capitalisme, tot i que cal dir que és un capitalisme diferent al que coneixiem fins ara que podria ésser anomenat capitalisme de xarxes, que inverteix i estalvia en l’estructura financera.
Les empreses s’organitzen, cada vegada més en xarxes, tant intenament com externa. Cada vegada més hi ha una descentralització interna de les empreses, descentralització afavorida pel desenvolupament d’internet.
I pel que fa a les relacions socials? La figura del treballador no despareix i malgrat l’aparició de les tecnologies de la informació no hi ha hagut un atur massiu, ni es preveu que hi sigui. El treball va perdent identitat col.lectiva i s’individualitza cada vegada més, tal i com he citat anteriorment mentre que el capital es coordina de manera global. No desapareixen les persones però si desapareix l’estructura.
La societat xarxa és considerada per alguns un desordre més que un ordre. Com bé diu Castells en el seu text, estem entrant en una nova era, l’era de la informació i potser ens haurem d’acostumar a aquest desordre i fer que ens agradi, ja que sembla que això no té ganes de parar.
Val a dir, que la seva última frase “…finalment, sols en el nostre món humà, haurem de mirar-nos al mirall de la realitat històrica. I potser no ens agradi el que hi veurem.” dóna molt que reflexionar. Ens agrada la societat cap a la que estem anant? Som ésser capaços de prescindir de les relacions socials? Ens considerem modernistes o post-modernistes. Hi ha un gran grup de població que no sap on situar-se, però que malgrat això intenta adaptar-se a aquesta societat de la informació on la presència d’Internet pren cada dia més importància, hi ha grups de població que ja no volen “apendre” més coses i per acabar hi ha els nens i joves que han nascut en plena societat de la informació que als 6 anys dominen més la xarxa, que els mateixos que en prediquen el seu ús, els quals són sovint els mateixos que no volen apendre més coses, que he citat unes linees més amunt.
No obstant, no hem de ser radicals i pensar que Internet acabarà amb les relacions socials i personals, si més no, no pas encara! Si em permets la ironia. Probablement aquestes relacions canviïn, com canvien la resta de coses que ens envolten. Cal adaptar-se al canvi o estem condemnats a convertir-nos en éssers obsolets en una societat insaciablement canviant. Considero que de moment les relacions interpesonals són un aspecte imprescindible en els éssers humans i si més no en el meu cas…més m’estimo que el “tequila” al que m’han convidat a través del Facebook, el pugui fer amb la persona en qüestió i indubtablement trobar-li algun gust, que a través de la xarxa el tequila, no me’l puc beure!
Comentaris
Com bé descrius la xarxa comporta la possibilitat de millorar les relacions. En un estudi realitzat recentment sobre la xarxa s'ha detectat que aquelles persones que passen més hores conectades no afecta a les seves relacions personals. És més, la xarxa ajuda a complementar-les i el facebook, com destaques, n'és un exemple d'això.
Òscar
dsquared belts
- shakwandee5ha