JUST ATERRADA DE NOVA YORK

The City, com l’anomenen carinyosament els seus habitants, és la ciutat més extraordinària del continent americà i del món sencer, segons la meva opinió.És la metròpoli més cosmopolita del planeta així com el centre de les finances, la política, la moda i la cultura a nivell mundial. En definitiva, New York City és, amb tota justícia, The Capital of the World, o el què és el mateix: la número ú en tot o gairebé tot.

L’Estàtua de la Llibertat, un dels símbols per excel·lència de Nova York, la qual fou, en el seu dia, un regal dels francesos per commemorar el primer centenari de la independència americana.

Nova York està formada per cinc grans districtes: Manhattan (el cor de Nova York i per tant, del món), Queens (a l’est de Manhattan, conegut en el món del còmic per tenir-hi residència Peter Parker, àlies Spiderman; actualment és un districte on hi ha gent de totes les nacionalitats del món), Brooklyn (al sud-est de Manhattan, el més habitat, allí va néixer, entre altres, Michael Jordan), el Bronx (el barri més septentrional i en principi, el més pobre) i Staten Island (el districte més meridional de Nova York, habitat majoritàriament per caucàsics de casa bona). Junts, formen una població d’uns 10 milions d’habitants. Però en realitat, els cinc barris que formen The City només són una petita part d’una àrea metropolitana de 25 milions d’habitants.

El què més em va agradar de Nova York (la ciutat, s’entén) és allò que la diferencia de la resta de ciutats del món: l’aparent manca d’identitat cultural en un oceà de barris, carrers, parcs, esglésies, museus, restaurants, edificis emblemàtics, gratacels, la increïble barreja de llengües, cultures i races, la infinitat de llengües i maneres de viure la vida, la varietat d’estils arquitectònics, etc. A Nova York hi conviu una diversitat tan gran que, senzillament, desborda a qualsevol. No existeixen els estrangers a Nova York. Tothom pot gaudir del seu espai a la gran metròpoli. El què no trobis a Nova York no ho trobaràs enlloc. Nova York és la única ciutat del món on no m’he sentit estrangera. Cap ciutat del planeta és tan respectuosa com Nova York; allí ningú et mirarà malament ni et preguntarà d’on ets, ni que véns a fer. Viu i deixa viure és el lema dels nova yorkins. A Nova York es respira quelcom que no tenim a Europa: llibertat. Durant un mes, he estat una més. I quan em va tocar tornar cap a casa, una sensació de nostàlgia em va envair el cos. Increïble, però cert.

En segon lloc, el què més em va agradar de Nova York fou la Fifth Avenue, el carrer més famós del món (que no el més bonic, que naturalment són els Camps Elisis de París, i en segona posició el Passeig de Gràcia de Barcelona); el Downtown, amb l’skyline més antic i mític del món; Broadway i els seus 40 teatres de més de 500 butaques cada un; el centre de l’univers: Times Square; Wall Street, el cor del centre financer més important del món; la malaguanyada Zona Zero; l’Empire State Building i altres gratacels emblemàtics com el Chrysler i el Flatiron; la Museum Mile (a la Cinquena Avinguda, of course), la concentració més extraordinària de museus que tingui cap ciutat...si bé, personalment, prefereixo els museus imperials de Londres; la seu dels diaris més prestiogosos i les televisions més conegudes (The Wall Street Journal, el New York Times, MTV, NBC, la FOX); el parc urbà més famós del món: Central Park; la majestuositat del Metropolitan Opera i la classe i l’elegància de Tiffany’s; The Greatest Arena in the World: el Madison Square Garden; un dels quatre temples del tennis: Flushing Meadows; els complexos comercials i residencials més grans del món (el Rockefeller Center i la Trump Tower, on hi tenen pis, entre altres, Bill Gates i Harrison Ford) abans del boom de Dubai; el centre comercial més gran i antic del món: el mític Macy’s (que encara conserva les escales mecàniques més antigues del món, tota una experiència); molts dels centres científics i educatius més importants del món (la Columbia University –la llar d’en Xavier Sala i Martín forma part de la Ivy League, la lliga universitària més prestigiosa del món, aquella que inclou Princeton, Harvard i Yale-i la biblioteca pública més gran del món -a la cruïlla del 42St amb la 5Av- entre d’altres); alguns dels ponts més mítics del planeta (amb el permís, és clar, del Golden Gate de San Francisco) com és el pont de Brooklyn ... i molt més, perquè quan es parla de ciutats, Nova York és la número 1.

Potser és això el què realment diferencia Nova York de la resta de ciutats: que és impossible resumir-la en un, cent o mil posts. Les paraules es queden curtes. Com descriure quelcom que et supera? Només té un incovenient...crea addicció i en el moment que marxes ja l’enyores. I love NY

I la meva gran sort, no ha estat només poder-la disfrutar un mes sencer...sino haver-ho fet amb persones, amics ara, que han fet que aquesta ciutat, per mi, tingui un significat especial. Gràcies per haver estat part de la coincidència.